Règims especials — imputació i atribució de rendes

Si ets propietari o tens un dret real de gaudi (usdefruit, dret de superfície…) sobre un immoble urbà que no és el teu habitatge habitual, que no està arrendat i que no està afecte a una activitat econòmica, la llei presumeix que obtens una renda d'ell i t'obliga a incloure-la en la teva declaració.

La imputació es basa en la disponibilitat de l'immoble, no en si l'uses realment. Una segona residència buida que tens a la teva disposició genera imputació encara que no la usis cap dia.

Casos en els quals no hi ha imputació:

• L'habitatge habitual (també les places de garatge adquirides conjuntament, fins a un màxim de dues).
• Habitatge familiar atribuït judicialment a l'ex-cònjuge (i si s'escau als fills) en sentència de separació, nul·litat o divorci.
• Solars sense edificar i immobles no susceptibles d'ús per raons urbanístiques.
• Immobles en construcció (fins que finalitzin les obres i siguin susceptibles d'ús).
• Immobles afectes a una activitat econòmica.
• Immoble que forma part exclusivament d'una activitat econòmica d'arrendament: no genera imputació encara que estigui temporalment buit en expectativa de lloguer dins d'aquesta activitat.
• Immoble buit ocupat il·legalment per tercers, des del moment en el qual el propietari inicia un procediment de desnonament (degudament acreditat).

La concessió del dret d'ús de places d'aparcament per a residents no genera imputació de rendes immobiliàries, perquè no és un dret real.

Atenció — immobles buits buscant llogater: Un immoble buit que tens en expectativa de lloguer (anunciat, però sense llogater) sí genera imputació. El Tribunal Suprem (STS 910/2021) va confirmar que la disponibilitat de l'immoble a favor del propietari és suficient perquè neixi l'obligació, encara que l'objectiu sigui arrendar-lo.

🔵 Novetat 2025 (RDL 16/2025): Per a les declaracions de 2025, la referència deixa de ser els "deu exercicis anteriors" i passa a ser l'1 de gener de 2012. Municipis amb revisió cadastral entre 2012 i 2014 recuperen el tipus de l'1,1% per a la declaració de 2025.

Sobre la renda imputada no es pot deduir cap despesa.

Com saber si el valor cadastral ha estat revisat? En el rebut de l'IBI hi figura l'any de la ponència de valors. Per a la declaració de 2025, aplica 1,1% si la revisió cadastral va entrar en vigor a partir de l'1 de gener de 2012 (inclòs). Si l'última revisió és anterior a 2012, aplica 2%. Si l'immoble no té valor cadastral assignat o no te l'han notificat, aplica també 1,1% sobre el 50% del preu d'adquisició (o del valor comprovat per l'Administració, si és major).

Si l'immoble només va estar a la teva disposició part de l'any (perquè el vas comprar, vendre o llogar durant una temporada), la renda imputada es calcula en proporció al nombre de dies que va estar a la teva disposició.

Quan sobre l'immoble existeix un dret real d'usdefruit, és el usufructuari qui imputa la renda, i el nu propietari no declara res en aquest concepte.

Quan l'immoble pertany a diverses persones, cada cotitular declara la part proporcional a la seva quota de titularitat. En matrimonis, els béns comuns s'atribueixen per meitat a cada cònjuge llevat que es justifiqui una altra proporció.

Si tens un dret real d'aprofitament per torn (temps compartit) sobre un immoble urbà, també genera imputació de renda immobiliària. S'apliquen els mateixos percentatges (2% o 1,1%), però prorrateats en funció de la durada anual del període d'aprofitament (dies, setmanes o mesos).

🔵 No hi ha imputació quan la durada del dret d'aprofitament no excedeix de dues setmanes per any.

El Sr. J.V.C. té en 2025:

• Habitatge habitual + plaça de garatge adquirida amb ell: sense imputació.
• Apartament a la platja (valor cadastral revisat el 2015: 40.800 €): 1,1% × 40.800 = 448,80 €.
• Apartament adquirit l'1 de juliol de 2025 (sense valor cadastral notificat; preu d'adquisició: 105.000 €). Va estar a la seva disposició de l'1/7 al 31/8: 62 dies.
  • 1,1% × (50% × 105.000) × 62 ÷ 365 = 98,10 €.

Total rendes immobiliàries imputades: 546,90 €

He de declarar un pis que no llogo i no faig servir? Sí. Si ets propietari d'un immoble urbà que no és el teu habitatge habitual, que no està arrendat i no està afecte a una activitat econòmica, has d'imputar renda encara que no l'usis cap dia de l'any. L'obligació neix per la mera disponibilitat, no per l'ús efectiu.

La plaça de garatge de la meva segona residència genera imputació? Depèn de com es va adquirir:

• Plaça adquirida juntament amb l'habitatge habitual (en el mateix contracte): no genera imputació (màxim dues places).
• Plaça adquirida per separat, o associada a una segona residència: sí genera imputació pròpia sobre el seu valor cadastral.

Com sé si aplico el 2% o l'1,1%? Mira el rebut de l'IBI: busca l'any de la "ponència de valors". Per a la declaració de 2025, aplica 1,1% si la revisió cadastral va entrar en vigor a partir de l'1 de gener de 2012 (inclòs). Si l'última revisió és anterior a 2012, aplica 2%. Aquest llindar de 2012 (en lloc de l'habitual "deu anys enrere") és una novetat introduïda pel Real Decreto-ley 16/2025.

El pis el tinc anunciat en lloguer però encara sense llogater, ¿genera imputació? Sí. El Tribunal Suprem (STS 910/2021) va confirmar que els immobles en expectativa de lloguer generen imputació de rendes immobiliàries.

Vaig comprar un pis a l'octubre. Declaro els 12 mesos? No. La imputació es calcula en proporció als dies que l'immoble va estar a la teva disposició en 2025. Si el vas comprar l'1 d'octubre i no el vas llogar, imputus només els dies des de la compra fins al 31 de desembre (92 dies ÷ 365).

Tinc l'usdefruit d'un pis del meu pare. Qui declara la imputació? Tu, com a usufructuari. Quan existeix un dret real d'usdefruit, la renda s'imputa a l'usufructuari en la mateixa quantia que correspondria al propietari. El nu propietari (el teu pare) no declara res en aquest concepte.

Tinc un pis en construcció. Genera imputació? No. Els immobles en construcció estan exclosos de la imputació fins que finalitzin les obres i siguin susceptibles d'ús.

Les rendes obtingudes per certes entitats sense personalitat jurídica — o amb ella però sense objecte mercantil — no tributen en la pròpia entitat, sinó que s'"atribueixen" als seus membres, els quals les declaren en el seu IRPF.

Estan subjectes a aquest règim:

• Societats civils sense personalitat jurídica.
• Societats civils amb personalitat jurídica que no tinguin objecte mercantil (agrícoles, ramaderes, forestals, de professions liberals…).
• Comunitats de béns (herències jacents, comunitats de propietaris que realitzen activitats…).
• Herències jacents.

Des de l'1 de gener de 2016, les societats civils amb objecte mercantil i personalitat jurídica tributen per l'Impost sobre Societats i queden fora d'aquest règim.

La renda es calcula en seu de l'entitat (no en la del soci), aplicant les normes de l'IRPF segons el tipus de renda:

La renda atribuïda manté la seva naturalesa (immobiliària, mobiliària, empresarial…) en mans del soci o comuner. Si un soci només aporta capital (sense participar en la gestió), la renda atribuïda té la naturalesa de rendiment del capital mobiliari.

Les rendes s'atribueixen segons els pactes o normes aplicables a l'entitat. Si no consten fefaentment a l'Administració, s'atribueixen per parts iguals.

Els socis o comuners declaren la renda atribuïda en l'apartat "E" de la declaració, identificant l'entitat (NIF o número d'identificació estranger) i el seu percentatge de participació.

L'entitat ha de presentar la declaració informativa anual (Model 184) amb la identificació dels membres i les rendes atribuïdes a cadascun.

Si ets resident a Espanya i participes en una entitat no resident en territori espanyol amb una participació igual o superior al 50% en capital, fons propis, resultats o vots, has d'incloure en la teva base imposable general les rendes positives obtingudes per aquella entitat — encara que no te les hagin distribuït — quan la imposició a l'estranger sigui notòriament inferior a l'espanyola.

Es considera baixa tributació quan l'impost pagat a l'estranger és inferior al 75% del que correspondria a Espanya.

• Almenys el 50% de participació, directa o indirectament a través d'altres entitats no residents.
• El percentatge es pot computar conjuntament amb el d'altres persones o entitats vinculades.

Són objecte d'imputació, entre d'altres:

• Rendes d'activitats creditícies, financeres, asseguradores o de serveis amb parts vinculades.
• Rendes procedents de la cessió de drets d'imatge.
• Rendes derivades de la titularitat d'immobles fora d'Espanya no afectes a activitat econòmica.

Una mateixa renda positiva només pot ser objecte d'imputació una sola vegada, encara que hi haja més d'un contribuent que complisca els requisits.

El contribuent pot deduir l'impost pagat a l'estranger per aquestes rendes, amb el límit de la quota íntegra que a Espanya correspondria pagar. Aquesta deducció és aplicable encara que l'impost estranger corresponga a períodes diferents.

Quan el contribuent ha cedit el dret d'explotar la seva imatge a una primera cessionària i aquesta, al seu torn, cedeix aquell dret a una segona cessionària que contracta els serveis laborals del propi contribuent.

Condicions per a l'aplicació:

1. El contribuent ha cedit la seva imatge a una primera cessionària (resident o no).
2. La segona cessionària (resident a Espanya) contracta els serveis del contribuent.
3. La segona cessionària també utilitza la imatge del contribuent cedida per la primera.
4. Els rendiments del treball o d'activitats econòmiques que la segona cessionària satisfà al contribuent són inferiors al 85% de la suma d'aquests rendiments més la contraprestació total satisfeta per la segona cessionària a la primera per la cessió de la imatge. (Art. 92.2.d Llei IRPF)

La quantitat a imputar és el valor que la segona cessionària satisfà a la primera per la cessió de la imatge, incrementat en l'ingrés a compte (19% en 2025) que la segona cessionària realitza, i minorat en el que el contribuent va cobrar directament de la primera cessionària per la cessió original.