Què és l'IRPF?

L'IRPF (Impost sobre la Renda de les Persones Físiques) és el principal impost directe del sistema tributari espanyol. Cada any, les persones residents a Espanya que han obtingut rendes declaren a l'Estat el que han guanyat entre l'1 de gener i el 31 de desembre. L'IRPF determina quant s'aporta a les arques públiques en funció dels ingressos, les circumstàncies familiars i la comunitat autònoma de residència.

Què grava exactament l'IRPF?

El fet imposable de l'IRPF, definit a l'article 6 de la Llei 35/2006 (Llei de l'IRPF), és l'obtenció de renda per part d'un contribuent. Però "renda" no és només el sou: l'AEAT distingeix cinc components que se sumen per formar la base imposable.

A aquests cinc blocs se sumen les imputacions de renda previstes per llei (per exemple, l'ús d'un segon habitatge no llogat genera una imputació immobiliària).

🔵 Renda general vs. renda de l'estalvi

L'AEAT divideix la renda en dues categories per calcular l'impost: renda general (treball, activitats econòmiques, imputacions, lloguers) i renda de l'estalvi (interessos, dividends, guanys patrimonials per transmissions). Cadascuna té la seva pròpia escala progressiva.

Característiques de l'impost

L'article 1 de la Llei de l'IRPF el defineix com "un tribut de caràcter personal i directe que grava, segons els principis d'igualtat, generalitat i progressivitat, la renda de les persones físiques d'acord amb la seva naturalesa i les seves circumstàncies personals i familiars". D'aquesta definició es desprenen quatre trets:

• Personal: cada persona física tributa per separat i per les seves pròpies rendes.
• Directe: grava la capacitat econòmica del contribuent, no el consum (com fa l'IVA).
• Progressiu: com més gran és la base liquidable, més gran és el percentatge d'impost aplicable. La progressivitat funciona per trams: només la part de la renda que cau en un tram paga el tipus d'aquest tram.
• Periòdic: el període impositiu coincideix amb l'any natural (1 de gener – 31 de desembre) i l'impost es merita l'últim dia del període, llevat del cas de defunció del contribuent, en què es merita aquell dia.

Qui està obligat a tributar a Espanya?

Estan subjectes a l'IRPF les persones físiques residents en territori espanyol que han obtingut rendes durant l'exercici. La residència fiscal a Espanya, regulada a l'article 9 de la Llei de l'IRPF, es determina aplicant algun d'aquests criteris:

1. Permanència: viure més de 183 dies durant l'any natural en territori espanyol. Les absències esporàdiques es computen com a permanència llevat prova de residència fiscal en un altre país.
2. Nucli principal d'interessos: tenir a Espanya el centre de les activitats o interessos econòmics, de manera directa o indirecta.
3. Presumpció familiar: es presumeix resident a Espanya qui té el cònjuge no separat legalment i els fills menors depenent d'ell residint aquí.

Qui no compleix cap d'aquests criteris no tributa per IRPF, sinó per l'Impost sobre la Renda de no Residents (IRNR), regulat per llei a part.

🧮 Exemple: residència fiscal i tributació

Marta és ciutadana francesa, treballa en remot des de Madrid per a una empresa francesa i viu a Espanya tot l'any.

1. Més de 183 dies en territori espanyol → criteri de permanència complert.
2. Llevat que França certifiqui la seva residència fiscal allà, Marta és contribuent de l'IRPF espanyol.
3. Tributarà per la seva renda mundial (tant el sou francès com qualsevol rendiment addicional generat a Espanya o altres països), aplicant els convenis per evitar la doble imposició.

L'IRPF i les comunitats autònomes

L'IRPF és un impost estatal amb cessió parcial a les comunitats autònomes. Des de l'1 de gener de 2009, segons l'article 3 de la Llei de l'IRPF i la Llei Orgànica 8/1980 (LOFCA), les autonomies de règim comú reben el 50 % del rendiment produït en el seu territori i poden exercir competències normatives pròpies dins dels límits fixats per la Llei 22/2009 de finançament.

Les comunitats autònomes poden modificar:

• El mínim personal i familiar aplicable al gravamen autonòmic, amb un límit de variació del 10 % respecte als imports estatals.
• L'escala autonòmica sobre la base liquidable general (ha de ser progressiva).
• Les deduccions pròpies per circumstàncies personals i familiars, inversions no empresarials i aplicacions de renda.

Això explica per què dues persones amb idèntic salari poden pagar quantitats diferents segons resideixin a Madrid, Catalunya, Comunitat Valenciana o Andalusia: cada CCAA fixa els seus propis trams i deduccions autonòmiques, que se sumen a la part estatal de l'impost.

Tarifa estatal (escala general 2025)

🟡 Important: a aquests tipus estatals se suma l'escala autonòmica, diferent en cada comunitat. La tarifa final que paga el contribuent és la suma d'ambdues escales aplicades tram a tram.

Règims especials: País Basc, Navarra, Canàries, Ceuta i Melilla

L'IRPF s'aplica a tot el territori espanyol, però amb especialitats importants recollides als articles 4 i 5 de la Llei de l'IRPF:

• País Basc i Navarra tenen règim foral. No apliquen la Llei estatal de l'IRPF: cada Territori Històric (Àlaba, Bizkaia, Gipuzkoa) i la Comunitat Foral de Navarra regulen i recapten el seu propi impost sobre la renda. L'estructura és semblant (base general, estalvi, mínims, deduccions) però les xifres concretes i la normativa són diferents. El contingut d'aquesta guia aplica només al territori comú (tot l'Estat llevat del País Basc i Navarra).
• Canàries: aplica l'IRPF estatal amb normalitat, encara que té deduccions autonòmiques específiques i particularitats en el Règim Econòmic i Fiscal (REF), com la Reserva per a Inversions a Canàries.
• Ceuta i Melilla: l'IRPF estatal s'aplica amb una deducció específica del 60 % sobre la quota corresponent a les rendes obtingudes en aquestes ciutats, regulada a la Llei de l'IRPF.

Com es calcula: exemple numèric

Per entendre com opera la progressivitat de l'impost, convé seguir el càlcul pas a pas. Prenguem algú amb una base liquidable general de 30.000 € (un cop descomptats el mínim personal i les reduccions aplicables) en territori comú.

🧮 Exemple: quota íntegra estatal amb base liquidable 30.000 €

1. Tram 1 — 12.450 € × 9,50 % = 1.182,75 €
2. Tram 2 — 7.750 € × 12,00 % = 930,00 €
3. Tram 3 — 9.800 € × 15,00 % = 1.470,00 €
4. Quota íntegra estatal sobre 30.000 € = 3.582,75 €

A aquesta quota íntegra estatal se li suma la quota íntegra autonòmica (també progressiva, diferent en cada CCAA) i es resten posteriorment les deduccions aplicables, fins a arribar a la quota líquida total. Aquesta és la xifra que finalment paga el contribuent o, si les retencions suportades durant l'any superen la quota, la que origina la devolució.

Preguntes freqüents

Quin és el període impositiu de l'IRPF?

L'any natural complet: de l'1 de gener al 31 de desembre. L'impost es merita l'últim dia del període (31 de desembre), llevat del cas de defunció del contribuent, en què es merita el dia de la defunció i el període és inferior a l'any natural.

Tributo a Espanya si he viscut menys de 183 dies?

No estàs obligat a l'IRPF pel criteri de permanència. Però podries estar-ho si el teu nucli principal d'interessos econòmics és aquí (negocis, societats, immobles principals) o si la teva família directa resideix a Espanya. Si res d'això no aplica, tributes com a no resident per l'IRNR, només per les rendes obtingudes en territori espanyol.

Tinc nacionalitat espanyola però visc fora. Pago IRPF?

Només si ets resident fiscal a Espanya segons els criteris de l'article 9 de la Llei de l'IRPF. La nacionalitat per si sola no determina la residència fiscal. Hi ha una norma anti-elusió (article 8.2 LIRPF): les persones que traslladen la seva residència a un paradís fiscal continuen sent considerades residents a Espanya l'exercici del canvi i els quatre següents.

Si soc resident fiscal a Espanya i obtinc rendes en altres països, què passa?

Tributes a Espanya per la teva renda mundial, no només per l'obtinguda aquí. Per evitar la doble imposició, Espanya aplica els convenis bilaterals signats amb cada país i deduccions específiques en la quota.

En què es diferencia l'IRPF foral de l'estatal?

País Basc i Navarra tenen lleis pròpies de l'IRPF. Les diferències més visibles són: xifres concretes de mínims personals i familiars, escala de trams de l'impost, deduccions disponibles i terminis de campanya que poden no coincidir amb els estatals. La filosofia de l'impost (personal, directe, progressiu) és la mateixa.

Per què la quota varia tant entre comunitats autònomes?

Perquè cada CCAA fixa la seva pròpia escala progressiva sobre la base liquidable general i les seves pròpies deduccions. Una persona amb 25.000 € de base liquidable pot pagar diversos centenars d'euros més o menys segons visqui a Madrid, Andalusia o Catalunya, mantenint idèntica la part estatal de l'impost.